No fa gaire dies que vaig tenir coneixement que els dissabtes a la tarda i els diumenges al mati feien visites guiades al nostre monestir. Evidentment pensareu que això no es cap noticia, però que direu quan us comenti que aquestes visites son amb finalitat social ja que la guia, per cert una noia molt agradable veïna de la ciutat, esta en el perfil de persones amb síndrome “d’Asperger”.
Per desconeixement tractem a aquestes persones com a malalts i ella mateixa ens va explicar amb naturalitat que no ho son, simplement son “diferents”. Es cert tenen uns trets que son clars, però la veritat es que has de saber-ho per distingir-los.
La visita va ser interessant i agradable. El primer perquè ens va explicar un munt de curiositats que un guia al us no les explica. Va ser molt interessant perquè participava en les diferents preguntes que li fèiem com si fos un repte, compartint els seus gustos personals i opinant de una forma senzilla i franca del que ens explicava. Com a vilatà he fet moltes visites al nostre monestir. L’he vist de dia, de nit, al capvespre i en format institucional, però la frescura d’aquella hora i mitja d’explicacions no la canviaria per rés.
La simpatia jove, la il·lusió de fer aquell treball i el sentiment personal de sentir-se útil i de fer una cosa per la que, si se’ls tramet les habilitats, tenen la capacitat de fer i o gaudeixen, fa una combinació que val la pena recolzar.
En la diferencia està el secret del èxit, i aquest en forma d’oportunitat es el millor premi per l’autoestima. Us recomano la visita i agraeixo accions com aquesta perquè en vaig quedar sorprès i satisfet de viure-la.
