Segur que en arribar a aquesta pàgina us ha sobtat el fet de que algunes persones hagin pres com a seu l’objectiu d’acompanyar a d’altres en el transcurs del temps aportant experiència.
En el nostre dia a dia ordinari l’experiència es quelcom que està molt lligat a una capacitat a la que s’apel·la per resoldre problemes. Aquesta afirmació sembla estranya, però us explicaré perquè ho he dit. Sovint fem servir algunes paraules de forma lleugera, per no dir equivocada. L’experiència, juntament amb el talent, ens ajuden a arribar a fites que sense aquestes dues atribucions ens podria costar molt més temps o molt més desgast del que som capaços d’assumir.
En aquest entorn, un parell de pares, en una conversa de cafè, vam estar compartint una situació que ens feia tenir interessos comuns. En aquell moment, tot el que esmentàvem ho dèiem en passat i valoràvem el malament que ho havíem viscut per la falta de suport. Per l’edat, lamentablement o per sort, havíem recorregut un munt d’etapes complicades i sobretot angoixants per no saber si ens en sortiríem. La conversa es va anar allargant i al final vam estar d’acord de que seria interessant posar la experiència viscuda al servei dels que la viuen cada dia.
En aquell moment van néixer dos conceptes que tenien sentit en ajuntar-los. La paraula “Acompanya’m” i la paraula “Debuts”. Des de llavors vam començar a teixir el que ara és la nostra associació Acompanya’m Sant Cugat
La nostra tasca és acompanyar als familiars de persones amb perfils de discapacitat intel·lectual a fer el seu trajecte vital mes lleuger i facilitar la comprensió i la resolució dels nous reptes en els que es troben al llarg del desenvolupament del seu familiar. Aquests nous reptes en diem “debuts” i com per tothom, es perllonguen al llarg de tota la vida de cadascun de nosaltres.
Nosaltres, per l’edat, hem fet diversos “debuts” quasi tot sols i volem que en el futur les persones, famílies i entorn siguem capaços d’alleugerir aquests trajectes vitals, a travès de l’experiència dels que ja hi han passat.
No hi ha dubte que és una situació emocional complexa, però ben gestionada se’n pot sortir i “ens en sortirem”.
